Per: Mariona Justicia i Ariadna López
“Blonde” és una pel·lícula de Netflix basada en la novel·la de Joyce Carol Oates que parla del costat més profund i fosc de la vida de Marilyn Monroe. Començant amb la seva dura infantesa i acabant amb la seva tràgica mort.
Per què hauries de veure aquesta pel·lícula?
Avui, 25 de novembre, és el dia internacional de l’Eliminació de la Violència de gènere i aquesta pel·lícula ajuda a reflexionar i donar veu sobre aquest maltractament que es segueix vivint avui en dia.
“Blonde” explica fictíciament tot el que va haver de patir una dona com ella als anys 50 ja que es considerada un referent de la cultura. Deixa en evidència el món de l’espectacle i tot el que s’ha de fer per fer-se un nom en la indústria cinematogràfica.
Primer s’ha d’aclarir que la novel·la biogràfica en la que està inspirada, és majoritàriament fictícia, ja que mai s’ha confirmat que l’actriu passés tots els maltractes i traumes que expliquen, però a la pel·lícula això no queda molt clar. Aquesta és una de les raons per les quals la pel·lícula ha rebut tantes crítiques.
Encara que el pitjor que ha afectat més a la gent és que agafessin la figura de Marilyn i la convertissin en una víctima, quan en el llibre volen deixar especificat que era més que una víctima, era un emblema. El film s’ha centrat molt en la cara dolenta de la seva vida, però no podem oblidar que va ser una dona molt talentosa i espectacular en tots els àmbits.
El llargmetratge comença ensenyant com va ser la seva infantesa, la relació amb la seva mare i com va acabar en un orfenat. Després fa un salt temporal a quan ja és més adulta i entra en el món del modelatge i l’espectacle. Des del primer moment l’encasellen en un estereotip de personatge amb el qual ella no està satisfeta, i quan vol interpretar un paper que s’allunya d’aquella imatge, la rebutgen. Es relaten diferents situacions en què persones es sobrepassen amb ella i només la jutgen pel seu cos.
“Blonde” no és realment una biografia, com ja hem dit, no obstant això, no és impossible que alguna dona hagi viscut o estigui vivint un malson com aquest. Una vida on no pots ser tu mateixa per estar sotmesa sota el poder d’algunes persones, i que per molt que vulguis no pots escapar.
Quan pensem en violència ens ve la imatge d’aquella que és física, però què hi ha de la psicològica? No tota es pot demostrar amb blaus i ossos trencats, sinó que hi ha molts comentaris que es fan amb la intenció de coaccionar les decisions i actes de la resta. Tothom pot rebre maltractament de gènere, hem d’alçar la veu i donar suport els uns als altres.
Durant la pel·lícula, la protagonista rep molts episodis de violència de gènere, tant física com psicològica, majoritàriament per part d’homes amb gran poder. Tothom es veu amb el dret de controlar i decidir per ella, ja que és la típica noia rossa i atractiva, cosa que la fa separar-se d’ella mateixa, viure com encadenada. Això no hauria de ser així i aquest film mostra moltes realitats que fan reflexionar, perquè encara que estigui basat en l’experiència d’una noia icònica de fa dècades, la nostra realitat no s’allunya gaire de la seva. Per aquesta raó, “Blonde” visibilitza el maltractament al que es pot arribar quan la gent no es veu entre ella com un igual i hi ha falta de respecte, discriminació i opressió.
“Blonde” és una elecció perfecta per veure en aquest dia. Un dia que ens pot servir per parar, donar-nos compte del nostre voltant, reflexionar i actuar per acabar amb aquests actes. Però amb un sol dia de reflexió, no canviarà res, ha de ser una lluita constant. A poc a poc s’aconseguirà eliminar la violència de gènere i per fi ser lliures.
