CRÍTICA MUSICAL-BOHEMIAN RHAPSODY
Sens dubte, l’àlbum Bohemian Rhapsody de la banda Queen es recordarà per sempre com un dels més exitosos de tota la història de la humanitat. Gràcies a la seva autenticitat i al seu estil heterogeni i profundament variat, Bohemian Rhapsody va deixar una marca important en un munt de generacions, fins i tot dècades després del seu llançament.
Originalment, Queen no era Queen i Freddie no era Freddie. La banda tan icònica i llegendària que coneixem tots avui dia va començar dient-se Smile, i estava formada per un astrofísic, un biòleg, un enginyer electrònic i un dissenyador gràfic anomenat Farrokh Bulsara, qui va evolucionar fins convertir-se en el absolut fenomen de Freddie Mercury. Moltes de les cançons de Queen tracten temes relacionats amb l’amor i les complexitats de les relacions, moltes de les quals escrivia Freddie basant-se en les seves experiències amoroses. Tot i així, l’amor no era l’únic tema present a les cançons de la banda. Moltes de les composicions de Queen aborden temes referents a la superació personal i empoderament (I Want to Break Free) o també a la mort i la crítica a la societat (Radio Ga-Ga).
Des dels seus inicis, Queen va tenir molt clar a quin tipus de públic volia destinar la seva música, a quina gent s’havia de captivar. Per aquest motiu, el públic principal de la banda van ser les generacions més modernes, és a dir, els joves i els adolescents. Però el repertori musical de Queen no agradava només a aquest col·lectiu, sinó també als fans del rock i als entusiastes del glam, el qual era un moviment musical de nova creació que va néixer com un subgènere del heavy metal i combinava diversos tipus de rock, com el hard rock i el punk rock. Gràcies a la diversitat de la seva discografia i la seva capacitat per embaucar a tants públics tan diferents (incloent-hi la comunitat LGTB), Queen va experimentar un èxit immens i va passar a la història com una de les bandes de rock més reconegudes del món.
Per descomptat, aquest èxit immediat es va reflectir en les vendes de tota la seva discografia. Es calcula que, des del seu debut, Queen ha venut ni més ni menys que 25 milions de còpies, 300 milions de discos i ha obtingut més de 100 milions de dòlars en beneficis. A més, el seu àlbum més popular, Bohemian Rhapsody, que va destacar per la seva barreja d’estils, va vendre 6 milions de còpies ,convertint-se així en la producció de Queen més exitosa. Bohemian Rhapsody va suposar tota una revolució a l’època degut a una heterogeneïtat mai vista abans: Queen va ser la primera banda en compondre una cançó amb característiques del rock i l’òpera juntes, a més de durar quasi sis minuts, no tenir tornada i acabar amb un tancament melòdic.
Basant-nos en l’èxit rotund d’aquest álbum, és impossible negar que Bohemian Rhapsody té una personalitat i estil propis que el caracteritzen i el fan destacar per sobre de la resta de la discografia de la popular banda de rock dels setanta. Personalment, opinem que aquest àlbum és únic i inimitable, un àlbum imperfectament perfecte que ha sigut capaç d’atrapar-nos fins i tot dècades després del seu llançament.
