La fotografia en qüestió va ser feta per Therese Frare el 5 de maig de 1990 a la residència Pater Noster House de Columbus, Ohio, un centre especialitzat en pacients amb sida. La imatge mostra David Kirby, un activista gai de 32 anys afectat pel VIH, en els seus últims moments de vida.
En la imatge se’l veu envoltat pels braços del seu pare mentres la seva mare abraça a la seva germana petita. Frare, en aquell moment estava estudiant fotoperiodisme a la Universitat d’Ohio i, alhora, treballava com a voluntària a la residència. Amb el pas del temps havia establert una relació propera amb Kirby i la seva família. La família va permetre que Frare documentés els últims moments de Kirby amb l’objectiu de conscienciar el públic sobre l’impacte devastador de la sida.
La publicació de la fotografia a la revista Life el novembre de 1990 va tenir un gran impacte en la percepció que hi havia pública de la sida.
Gràcies a la imatge es va començar a humanitzar la malaltia, mostrant el dolor i la compassió d’una família afectada. Dos anys després, la marca de roba Benetton va utilitzar la fotografia en una campanya publicitària, generant una gran polèmica. Alguns sectors van criticar l’ús de la imatge per considerar-lo una explotació comercial del dolor, mentre que altres van veure la campanya com una eina poderosa per conscienciar sobre la malaltia.
La família de David Kirby va donar suport a l’ús de la fotografia en la campanya de Benetton. El seu pare, Bill Kirby, va expressar que gràcies a la difusió de la imatge es va aconseguir l’objectiu de David de conscienciar sobre la sida. Therese Frare, la fotògrafa, no va rebre diners a canvi, va complir la condició de Kirby.
Diversos articles han destacat la composició de la fotografia, comparant-la amb obres religioses com “La Pietat” de Miquel Àngel. Aquesta comparació es deu a la semblança en la postura i l’expressió de dolor de les persones que hi surten. A més, s’ha ressaltat que la imatge va contribuir a canviar la percepció pública de la sida, promovent una major empatia cap als afectats.
El fotoperiodisme té la capacita de moldejar l’opinió pública i les polítiques, però un ús irresponsable pot reforçar prejudicis o simplificar realitats complexes. Per això, és important evitar la manipulació i prioritzar la informació davant de l’impacte visual.
D’aquesta manera es pot sensibilitzar a la societat si representa les persones i situacions amb respecte i realisme. Això implica evitar estereotips, oferir context i mostrar la humanitat dels afectats, no només el seu patiment. És essencial trobar un equilibri entre informar i respectar la privacitat i dignitat de les persones i situacions fotografiades. Seguir codis ètics, protegir la identitat de les víctimes i consultar amb els afectats són passos importants per garantir aquest respecte.En l’era digital, cal mantenir la integritat de les imatges, no alterant-ne el contingut i oferint sempre el context necessari.
