Encara en l’actualitat, estimar amb llibertat continua sent un acte de valentia per a molta gent. Els drets del col·lectiu LGTBIQ+ no haurien de ser objecte de qüestionament, sinó que haurien de tractar-se com una mostra de dignitat humana, d’igualtat i respecte. Parlar del tema i fer veure a la gent aquest problema és del tot necessari per construir una societat on ningú hagi d’amagar la seva identitat de gènere o orientació sexual.
Però, les coses han canviat, oi? I és clar, hem avançat molt, però encara queda molt per millorar. Hem aprovat lleis que protegeixen els drets de les persones LGTBIQ+, hem normalitzat la diversitat en els mitjans de comunicació, el matrimoni igualitari, el dret a ser reconegut legalment amb la identitat que un sent. Però no n’hi ha prou. Perquè la discriminació continua existint. Perquè encara hi ha persones que pateixen insults, agressions i rebuig per ser qui són. I aquí és quan hauríem de deixar de veure les persones LGTBIQ+ com a “col·lectiu” i començar a veure-les com a individus.
És per aquest mateix motiu que realment l’educació juga un paper fonamental per canviar aquesta realitat. Des de ben petits, hauríem d’aprendre que la diversitat és riquesa i que cal respectar les diferències. L’escola, en aquest sentit, hauria de ser un espai segur on tothom pogués expressar-se sense por, on la diversitat es tractés amb normalitat i no com un tema delicat.
Perquè, al final, tots volem el mateix: ser feliços, ser acceptats, ser estimats. Tenim el dret a ser qui som i a estimar a qui vulguem. Un dret que, en la meva opinió, no és gens complicat d’entendre. Així que la propera vegada que sentis les sigles LGTBIQ+, pensa en les persones que hi ha darrere. Hem de lluitar per un món on tothom pugui ser qui és, sense por ni vergonya. L’acceptació de la diversitat ens fa humans.
Cal demostrar respecte i empatia cada dia: no riure una broma ofensiva, escoltar sense jutjar, o simplement tractar tothom per igual. El camí cap a una societat més justa depèn de nosaltres.
