Els grans canvis del sistema
Aquest canvi de sistema educatiu va introduït per la nova llei LOMLOE que s’ha anat aplicant progressivament en els últims cursos escolars. Aquesta llei ha causat molta incertesa entre els docents i alumnes perquè hi ha una manca d’informació considerable del funcionament de la llei.
Molts professors consideren que el sistema educatiu actual és una farsa que està dissenyada per “analfabetitzar” als alumnes, és a dir, que no desenvolupa correctament el pensament crític i que no demana un esforç per aconseguir l’aprovat. Una part dels docents afirma que el sistema regala el títol d’educació secundària, ja que prioritza l’obtenció del títol a l’aprenentatge.
Una altra queixa reiterada respecte al sistema és la falta de temps per preparar el curs que sumat amb la desinformació sobre la llei ho fa encara més complicat. Això és degut al fet que dins del seu horari laboral tenen una càrrega excessiva d’hores lectives sense pràcticament cap hora per preparar les classes.
Gent que treballa en el sector recalquen que tenim un sistema que clama ser inclusiu, però és incapaç d’oferir una bona educació i cobrir les necessitats bàsiques de persones nouvingudes al sistema i estat, forçant a aquestes a adaptar-se a un grup ja cohesionat sense recursos suficients per ser atesos. Fet que també perjudica l’alumnat antic, ja que no poden rebre l’atenció que haurien.
Un altre problema que afronta el sistema educatiu és la manca de recursos econòmics. Actualment, s’inverteix poc en l’educació i això provoca que no es puguin cobrir les necessitats que tenen les escoles i instituts, com per exemple els plans de xoc. Aquests són gent amb pocs recursos als quals inscriuen a escoles públiques i concertades i als quals se’ls ha de donar material escolar que no és cobert per l’estat.
Estem dins d’un sistema que no és capaç d’assumir cap responsabilitat i, per tant, tampoc ningú se sent responsable de resoldre’ls. Això provoca únicament queixes del sistema sense que ningú proposi solucions. Una altra de les moltes queixes per part dels docents i dels alumnes és la poca estabilitat de professors. És habitual que els professors que canviïn constantment afectant al rendiment de l’alumne i l’estabilitat del professor que s’ha d’adaptar constantment a nous alumnes.
El sistema demana professors competents i capaços de gestionar una classe, però actualment el màster de professor està dissenyat per persones que no tenen cap experiència dins d’una aula i, per tant, no coneixen la realitat que es viu en aquestes.
Manca d’autoritat docent
La realitat dins les aules del 2024 és molt diferent respecte a la d’altres èpoques. Actualment, dins les aules estan normalitzades les faltes de respecte cap als professors i a la inversa. La figura del professor ha perdut autoritat no només degut a les faltes de respecte de part de l’alumnat, sinó també, per professors que senten la necessitat d’agradar i caure molt bé a l’alumne sobrepassant els límits d’autoritat, causant que l’alumne el deixi de percebre com a una autoritat.
Per culpa d’aquests dos factors un sentiment habitual entre els professors dins l’aula és el de vulnerabilitat, se senten desprotegits. Tot això, afecta la salut mental del docent arribant a provocar malalties de salut mental com per exemple la depressió o l’ansietat, per desgràcia un fet que s’ha tornat comú durant els últims anys.
Per altra banda, a causa de l’increment de professors sense vocació que cursen el màster perquè no troben feina del que han estudiat hi ha una gran part dels docents que no s’implica a l’hora de fer i preparar les classes i això perjudica l’alumnat, ja que el rendiment de les classes baixa considerablement.
Una altra raó, manifestada per docents, per la qual el rendiment de les classes actualment és considerablement baix és la incultura als claustres. Professors que no s’informen dels esdeveniments que passen món i que, per tant, no poden contrastar la informació que els alumnes reben.
Sumat a la incultura dels claustres, també s’han rebut queixes respecte a l’ús de català a les aules. Tant docents com alumnes el fan servir escassament durant les classes provocant que el nivell per norma general de la llengua sigui molt baix comparat amb èpoques anteriors i fent que la llengua pugui caure en desús d’aquí a uns anys.
Alumnes sense interès
Una part essencial de l’educació són els alumnes, ells són la base del sistema educatiu i és important que col·laborin i posin la seva part per facilitar l’aprenentatge. Per desgràcia avui en dia molts alumnes no troben una motivació per estudiar i això el que provoca és una falta d’esforç i de sacrifici a l’hora de completar els seus estudis. Moltes vegades aquests alumnes no només no s’esforcen sinó que dificulten el transcurs i la dinàmica de la classe i això afecta directament els alumnes que sí que volen estudiar i que sí que estan interessats a atendre i parar atenció a les explicacions del professor. Aquest és un problema greu, ja que es permet que els alumnes que s’esforcen i s’interessen pels estudis se’ls impedeixi exercir el seu dret a l’educació.
Autonomia excessiva de l’alumnat
El temari que s’ensenya a classe també s’ha vist afectat pels canvis a la llei. El nivell de les assignatures ha baixat considerablement, provocant que l’alumnat cada cop hagi d’esforçar-se menys per aprovar. Això es demostra en els informes PISA que fan saber un nivell precari de comprensió lectora de l’alumnat. A més a més, actualment es dona molta importància que l’alumne tingui la capacitat de ser autònom a l’hora d’aprendre. Alguns dels motius pels quals succeeix això són les activitats de recerca en línia proposades pels llibres que han anat augmentant, a més a més, els treballs per projectes que alhora han disminuït l’explicació del temari per part del professor. Aquests tipus de propostes són imposades als professors independentment de la seva opinió al respecte i del que ells creguin millor per realitzar a les seves classes. Una de les coses que també crida l’atenció del professorat és la manca d’esperit crític dels alumnes i que es pretén que sigui ensenyat per uns docents sense ell.
En definitiva, estem davant d’un sistema educatiu molt criticat per aquells que en formen part i que es creu que no prepara als joves per al futur. És un sistema educatiu que no beneficia ni als alumnes ni als professors i que genera malestar emocional a ambdues bandes, tant professors com alumnes, addicionalment disminueix el nivell acadèmic de l’alumne de manera considerable. És veritablement aquesta la manera en què volem que siguin educades les futures generacions?
