És per tothom conegut que el dia vuit de març és el Dia internacional de la Dona, un dia on es commemora el paper de la dona a la història, es reivindiquen els seus drets i on es lluita per aconseguir un progrés en la igualtat de gènere. Al llarg d’aquest dia, els carrers s’omplen de gent i el color lila és protagonista, es parla de les desigualtats i de com encara el dia d’avui queda molt per aconseguir la igualtat.
En l’actualitat, hi ha molta desigualtat de gènere en moltíssims àmbits de la vida de les dones i n’hi ha fins i tot en la part més vital, la salut. El biaix de gènere mèdic en les dones és un fet rellevant del qual fa relativament poc que es parla. La majoria d’estudis mèdics han estat provats amb les característiques hormonals i fisiològiques del cos masculí, provocant que no tots els medicaments i tractaments facin un mateix afecte en el cos de l’home que en el de la dona.
S’ha de tenir en compte que el cos d’una dona té característiques diferents a les quals té el cos d’un home. Al llarg de la història, els diversos estudis, assajos clínics i tractaments han sigut duts a terme en homes. Això ha provocat que s’estudiï només quin afecte té aquell medicament o teràpia en el cos de l’home i que, un cop aprovat s’apliqui en dones sense cap mena dubte. Fins i tot, s’han arribat a donar a conèixer símptomes d’algunes malalties que realment són característics només en homes i que en dones apareixen de manera diferent. A més a més, els problemes a salut que només afecten a dones s’investiguen de manera menys freqüent, per tant, es triga més a donar un diagnòstic o a trobar un tractament.
La reanimació cardiopulmonar és un exemple molt simple d’un biaix de gènere mèdic. Els maniquins amb els quals es practica aquesta maniobra tenen el pit pla i requereix una determinada força, però, no tothom té el pit completament pla, aleshores s’ha d’augmentar la força amb la qual es realitza la maniobra en aquests casos. D’aquest fet en surten perjudicades les dones, ja que això pot provocar que, quan es fa la maniobra de RCP a una persona amb pit, pot ser necessari aplicar més força o una tècnica diferent per garantir que es fa una compressió toràcica eficaç.
Un altre exemple on s’observa aquest biaix molt clarament és en malalties cardiovasculars. Les dones poden presentar símptomes d’infart diferents dels homes, com dolor a l’esquena o la mandíbula, en lloc del dolor al pit o al braç esquerre més comú en els homes. Fet que provoca que no sempre s’identifiquin els símptomes a temps i sovint que les mateixes dones que ho pateixen no ho relacionin amb el fet que estan patint un infart.
Altres casos on es pot trobar el biaix de gènere en la medicina són: en tractaments farmacològics, ja que, com s’ha mencionat anteriorment, alguns medicaments s’han desenvolupat majoritàriament en homes, sense considerar com els canvis hormonals de les dones poden afectar la seva eficàcia, com per exemple els antidepressius. O també en diagnòstics com l’endometriosi que se sol minimitzar a un simple dolor menstrual i es sol diagnosticar tard per aquesta manca de preocupació.
En conclusió, el biaix de gènere en el camp de la medicina és un problema real que continua afectant la salut de les dones, amb conseqüències greus en el diagnòstic i el tractament de diverses condicions. És essencial que els estudis clínics i els tractaments tinguin en compte les diferències anatòmiques, fisiològiques i hormonals dels homes i les dones, i que es reconeguin i abordin les desigualtats en la salut femenina. El dia vuit de març, dia de la dona, ens recorda que cal continuar lluitant per aconseguir igualtat en tots els àmbits, també en la salut.
