Al llarg de la història ha evolucionat molt la manera en com es tracta a les dones quan donen a llum. Actualment, les dones reben una millor atenció i tracte per part del personal sanitari, es respecten les seves opinions i es té en compte la seva comoditat molt més que fa trenta anys.
D’altra banda, ha sorgit una creença sobre quina és la millor manera de donar a llum. Alguns col·lectius afirmen que l’única forma vàlida de ser mare és parint de forma natural, és a dir de forma vaginal i sense epidural. Això ha generat controvèrsia, ja que hi ha molts casos en els quals la mare opta per fer ús de l’epidural per aquesta manera evitar un dolor tan extrem. A més a més, segons aquests col·lectius si no has experimentat el dolor del part completament la teva experiència no és vàlida. També hi ha casos què el part natural no és possible per qüestions mèdiques i s’ha de recórrer a una cesària. Aquest tipus de part tampoc està acceptat per aquests col·lectius, ja que no és un part natural sinó medicalitzat la fer-se mitjançant una cirurgia. Aquesta qüestió ha generat conflicte perquè ha provocat angoixa a les mares per culpa de les expectatives que genera.
El part no és l’únic tema envoltat d’expectatives cap a la mare i hi ha també d’altres que provoquen un judici cap a les decisions de la mare. Un d’aquests temes és la lactància, com que s’han trobat diversos beneficis per mantenir una alimentació amb llet materna, s’ha jutjat la presa de decisió sobre com alimentar al nadó, considerant que si no es fa amb llet materna i de manera natural està perjudicant la salut del nadó. Aquesta decisió no sempre es pot prendre de forma individual, sinó que hi ha factors externs i que no depenen de la mare que influeixen en aquesta decisió, com per exemple la conciliació familiar i la vida laboral dels pares o simplement la comoditat de la mare.
Un altre dels reptes als quals s’enfronten les mares és la pressió de tornar a la seva vida tal com era abans de tenir un nadó tan aviat com sigui possible. Un cos, després d’haver passat per un embaràs no torna a ser mai igual, però això és el que la societat espera de les mares actualment, que sembli que res no ha passat. Aquesta és una de les causes principals de les inseguretats de les mares durant el postpart. Un altre aspecte que engloba aquesta tornada a la normalitat és la recuperació de la vida social, laboral i familiar. Tot i que es pressuposa que amb la maternitat una part del temps de la mare està dedicat als seus fills, igualment s’espera que treguin temps per a les seves responsabilitats socials i laborals i per a la resta de la seva família sense deixar de banda les ambicions personals i professionals.
En conclusió, la maternitat és un moment en què els capricis de la societat es veuen accentuats i perjudiquen la salut mental de la mare. És una etapa que suposa un gran canvi i durant el qual totes les expectatives d’aquells que envolten a les mares recauen sobre elles. El respecte cap a les decisions maternes és necessari i essencial per assegurar que la mare se sent acompanyada i recolzada en tot moment durant el procés així com assegurar també el seu benestar.
